Pare

He recordat el nom,
el teu guiatge,
l'espera de la mort,
la tomba buida.

He recordat la mà,
els dits malmesos,
els ulls que encara , pare,
em miren
enllà del meu silenci.

Pòrtic per al Llibre de Sinera, de Salvador Espriu

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Girona

Imatge
A vegades, a la porta d'un difunt, els drapaires de mena remenen. Mobles, estris de cuina, peces de roba, caixes amb paperots... I els objectes, orfes desmanegats, troben una llar nova. Somriuen, alegres, en tornar a veure, cecs, la mirada d'un altre mortal, en tornar a parlar, tot i romandre muts. Ara podràn ser molts més els somriures que aquest manuscrit faci obrir-se. Preguem perquè així sigui. I demà, diumenge de Resurrecció, el paper rodamón podrà multiplicar-se, com si fos un peix qualsevol, un pa agafat per moltíssimes mans, al regne conquerit de les estrelles.
Més informació

Esdevindrà la mort...

Imatge
Esdevindrà la mort , tal un oratge sec, ombrívol, suau i tendre. I no tindré record, memòria tova, de tot aquest camí de viure. Lenta cova de silenci, de vi i de claror dormida. Difícil pas de l'ésser cap al nom fosc del buit. Pòrtic per al Cicle Líric , de Salvador Espriu
Més informació